El MAC Olèrdola és un espai on deixar-nos seduir. A mesura ascendim per la muntanya ens adonarem del paratge privilegiat en què se situa l’emblemàtic jaciment, una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Des d’aquest antic assentament podem gaudir de les espectaculars vistes sobre el Gran Penedès, el massís del Garraf, la muntanya de Montserrat, la mar Mediterrània, el Montseny, la Mola de Sant Llorenç i el Cadí.

En dies de bona visibilitat, a més, hi podem veure fins i tot el Canigó!

Bona part del seu entorn està inclòs dins del Parc d’Olèrdola, que forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Durant la nostra passejada de ben segur que podrem gaudir de la fauna, la flora i la geologia d’aquest emblemàtic espai.

La muntanya d’Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb ocupacions de diversa intensitat des de l’edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX.

Pincellades d’Història al MAC Olèrdola

Dels primers pobladors se’n trobà d’un túmul funerari. Sobre aquest fa uns 2.700 anys es construí el primer i potent mur que tanca una gran plataforma de 3,5 ha.

Entre el segles V – IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. El poblat fortificat iber era de considerable extensió, afegint torres a la muralla preexistent.

A la dreta de l’entrada del recinte s’hi concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre els segle IV i III aC, entre ells una tintoreria i/o adoberia, l’única coneguda al món iber.

Als inicis del segle I aC els romans establiren una fortificació militar a fi de controlar el territori i en especial la via d’accés cap a Tàrraco, capital de la Provincia Hispania Citerior ‒que travessava la plana penedesenca‒, en un context de guerra entre faccions del senat a Roma.

De l’empremta romana en resten a Olèrdola tres grans obres: la muralla, la cisterna (350 m2 de capacitat) i la torre-talaia situada al cim, a més de dues pedreres. Fou abandonada abans del canvi d’era.

Quasi mil anys més tard, a l’alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Primer, al segle IX, per cristians que vivien dins muralles en una terra que era l’extrem nord d’al Andalus.

A inicis del segle X, l’avanç del comtat de Barcelona vers el sud del riu Llobregat, comportà la monumentalització d’Olèrdola per part del comte Sunyer i esdevingué la segona ciutat del comtat, amb un terme castral de 200 km2.

Sunyer impulsà la construcció d’una muralla perimetral, el castell i les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) –amb el suport del Bisbe de Barcelona Teodoric.

Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d’Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca.

A mitjan segle XI, enmig de la revolta feudal contra el poder dels comtes, prengué especial protagonisme l’autoproclamat príncep d’Olèrdola, Mir Geribert, principal impulsor de l’aixecament.

A inicis del segle XII, desprès del darrer atac almoràvit que va destruir Olèrdola, s’inicia el desplaçament de la població vers la plana i vers el sud.

L’estructura urbana altmedieval es defineix per dos nuclis: dins el recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall, l’àrea sacra, amb l’església i la necròpolis.

La part mitjana i inferior hi havia una àrea d’activitat econòmica –premsa de vi i celler, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres– i les cases dels habitants benestants i tallers d’artesans, entre ells un ferrer, que s’obrien al carrer principal entorn la porta d’entrada.

La civitas s’estenia fora de les muralles, essent l’indret més conegut el Pla dels Albats, amb l’església de Santa Maria i la seva necròpolis de tombes antropomorfes o olerdolanes.

L’església de Sant Miquel va ser parroquial fins el 1884, moment en que el Bisbat de Barcelona va vendre l’avui conjunt històric i va passar a ser una explotació agrícola.

Dades d’interès del MAC Olèrdola

Olèrdola va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931 i avui és Bé d’Interès Cultural (BIC). L’any 1963, la Diputació de Barcelona va adquirir la finca.

El mes de novembre de 1971, després d’algunes reformes a l’església i la construcció d’un nou edifici en el lloc ocupat per una antiga masia-rectoria, el conjunt d’Olèrdola s’obre al públic. Al 1995 es traspassa a la Generalitat de Catalunya.

Article escrit per Xavier Esteve

Imatges: Arxiu del MAC Olèrdola,  Xavier Esteve y  J. Casanova

Si voleu fer la visita al MAC Olèrdola, gaudir dels seus voltants o allotjar-vos-hi , consulteu el nostre web.